Enfilat a la cadira i al voltant d'aquesta taula ara que tothom em mira trio prendre la paraula. Parlo per donar la veu als que no deixen parlar i perquè mai no oblideu a qui no es pot pagar el pa. I també per un record que escalfi com flama i brasa a qui li falli la sort o hagi de ser lluny de casa. I brindo per l'esperança d'anar fent un món com cal. Que el demà just ja s'atança i us desitjo un bon Nadal. Roc Casagran
